Posts Tagged ‘LAX’N'BUSTO’
Les histories del passat no et van importar
la decisió era trobar com escapar
un amic que va marxar que t´importa ja…
victima del teu propi passat que et va capficar…
Tan sols queda el record
la canço que vam fer tots dos sols vora el foc
en un bosc, i amb el cel fent de sostre de l´habitació
tu has marxat, però jo se que ens veurem ben aviat!
Poc bagatge et vas endur per anar tant lluny
moltes coses vas deixar, pero no et va importar.
Les paraules corren pels carrers i ningú sap què és cert
però nosaltres sóm conscients que et tindrem present.
Tan sols queda el record
la canço que vam fer tots dos sols vora el foc
en un bosc, i amb el cel fent de sostre de l´habitació
tu has marxat, però jo se que ens veurem ben aviat!
Pubiead*. 05.11.11 таgs: Etiquetas: LAX'N'BUSTO Autar djLA
TOCAM ELS OUS MARIA
Un dia la Maria va conèixer al Joan
a la porta de la discoteca amb la “ullera” i vacilan´t
i va dir la Maria: què fas aqui tot sol??
-Doncs busco a una tia per que em toqui aviat els ous!!
Toca´m els ous Maria, veuràs quina alegria,
toca´m els ous Joan, veuras quin goig que fan! (2x)
Travessant tot el carrer, en Joan no sap que fer,
la Maria se li agafa i se´n van cap a la platja.
-Que no! que no! que no! que no!
que se´n van a la festa major!
-Que se´n van anar a la platja amb un quilo
de formatge per tocar-li la patata i van empalmaaaaaaaarrr!!
-però que dius?? que se´n van anar a les cales de dosrius!
Toca´m els ous Maria…
Toca´m els ous Maria…
-quin fred fa!, quin fred fa!, quin fred fa!, quin fred fa!…
-Cufoiiiii!!, Cufoiii!!
-Foc! foc! foc! foc al foooorn!!
foc! foc! foc! foc al foooorn!!
- El semàfor del fons està fos!
el semàfor del fons està fos!
fiqueu-hi un fusible! fiqueu-hi un fusible!
el semàfor del fons està fos!
….estos quiyo´ no saber cantaaaaaaaaaaaarrrr
TU ETS LA LLUM
Feia temps que de tu em parlaven
però el meu cap a altres llocs estava
pensaments de tu en tenia
però estimar-te, jo no en sabia.
A poc a poc en tu jo vaig creure
tot vaig deixar-ho per venir a veure´t
i ara sé que si et vull trobar sempre t´hauré de buscar.
I per què així, tan difícil
és la vida el que em queda
la regalo, no m´importa
si tu volguessis
creuaria pel temps per estar amb tu
abans de l´hora per sempre.
Tu ets la llum, tu ets el camí
tu ets la fi del meu destí
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.
Sento el cor el sento a dintre
sento algú a dins meu que crida
diu que segueixi encara que em senti feble.
Passaré per mar, terra i aire
lluitaré sempre amb el diable
tu només fes quetingui forces
i ni cent homes podran parar-me
Si em dius que em posi al foc, jo em cremo
si em dius que em tiri al pou, m´ofego
si em dius corre, jo més depressa
si em dius calla, escoltaré.
Tan sols parla, tan sols guia´m
tan sols porta´m, tan sols digue´m
com buscar-te, com trobar-te
si tu volguessis
creuaria pel temps per estar amb tu
abans de l´hora i per sempre.
Tu ets la llum, tu ets el camí
tu ets la fi del meu destí
quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar
sento el cor, el sento a dintre
sento algú dins meu que crida
diu que segueixi
encara que em senti feble.
Tant se val si d´un gra
se´m fa una muntanya, tan se val
el que hagi d´aguantar per tu
no m´importa que hagi de deixar
la porta ben oberta, si es el que tu vols.
Tu ets la llum, tu ets el camí
tu ets la fi del meu destí
i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar.
Sento el cor, el sento a dintre
sento algú dins meu que crida
diu que segueixi encara que em senti feble.
LA MEUA TERRA ES EL MAR
Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.
Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny….
Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el mar.
Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.
Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l´Oceà.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.
La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.
Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!
Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop.
Dóna´m força torna´m boig, que si l´aigua és amor
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop
dins el cor…
ES EL QUE HI HA
És veritat que el sol s´ofega
i també és cert que tu no ets jo.
Mira les aus, volen amb presses,
l´horitzó és vermell i fosc.
Mira el rellotge que discret es mou
igual que es fon el teu cigar,
tira´t enrera i imagina
com passa el temps pel teu costat.
Observa l´aire, no es pot veure,
tampoc sentir el soroll del gat,
¿per què la terra dóna voltes
i l´home es pot suggestionar?
Jo vull respondre´t les preguntes
però no em senyalis, que em vegi tothom,
els teus dubte mai seran per mi
un pati on respiri el món.
És el que hi ha !!!
(solo)
¿És que tu pots encendre l´aigua
i aixecar morts de terra?, o ¿és que pots
viure en pau sempre que vulguis
i parlar sense saber el que dius,
diferenciar entre el bé i el mal,
obrir una porta sense clau,
comunicar-te amb un insecte o un peix,
llegir un llibre tot en blanc?
¿És que és la droga un ésser bell?
o ¿és que la música està viva?;
Tu veus que el món s´està acabant,
però no hi pots fer res i segueixes caminant.
¿Per què existeix l´enveja i l´orgull?,
¿no és igual l´un que l´altre?,
saps que l´home té el seu propi instint,
té la ràbia que li surt de dins.
No vull pensar !!! en el que fan
ni en el què deixen de fer.
Serà millor que oblidis el sistema
i viu com ho tinguis tu pel davant.
Recorda la ignorància de l´estrany,
no pensis per què això i per què jo,
crida quan vulguis i canta
quan creguis que pots cantar, uoh – oh.
Vas de punt?… o què!!! Discografia Lax’N’Busto
SOLTA EL CEL ROGENT
Sota el cel rogent del seu poble encès
ha fugit a un país que fos d´una altra manera,
per viure en pau…
Lluny de casa seva, ha repudiat sa bandera.
Buscant la veritat d´un món més sensat
ha viatjat per terra i mar fins ser a casa meva,
i s´ha equivocat; sense un duro a la cartera
i una llengua estrangera.
Fa por mirar-li els ulls, ¿qui sap el que hi amaguen?
Mirall d´un dia infaust,
serà millor obrar amb repulsió
i no posar en joc la reputació.
No l´han escoltat, ni han parat per poder entendre´l.
No s´han molestat, no cal.
No li han preguntat, de bon cor aquí ja no en queda.
No hi han ni pensat.
Mai hagués cregut la primera nit
que al carrer hagués de dormir
entre yonkies i putes, ¿què està passant?
Això no és el que ell creia,
però és millor que la guerra.
I al terra estirat uns que van rapats,
li han obert a cops el cap amb la cara tapada.
No ets als seus plans fins ara,
no els hi dóna la gana.
Un tio amb gorra i galons l´estova i se l´emporta,
no en tenia prou doncs que encara ha rebut
per desconegut i per fer tant mala cara.
No l´han escoltat, ni han parat per poder entendre´l…
En mig d´aquest món podrit i fastigós
en el que tinc la sort de viure,
em pregunto si el diable
realment és el culpable.
Ens fa creure que no existeix
i així ens creiem que podem ser el nostre propi jutge.
Farem sempre el millor, ningú ens podrà dir no.
Tot està bé, per tot hi ha causa,
a la merda el diable.
Crec en la revolució, en que tots podem dir no
i en que hi ha quatre cabrons que no volen ser com jo.
Fills de puta, potser es pensen,
que són de l´univers el centre.
No els importa a qui dominen o a qui assassinen
ni que fan que moltes vides sempre siguin una merda.
Anem fent, som com el vent, passa el temps i estem perdent.
Sota el cel rogent del seu poble encès
ha fugit a casa meva.
No l´han escoltat ni se l´han mirat,
millor treure´s el problema.
Tot està bé, per tot hi ha causa,
ningú ens podrà dir mai no.
De bon cor aquí ja no en queda.
AQUESTA NIT
No sé com dir-te que em crema ja massa l´espera,
sobren paraules, mirades, cerveses i festa.
Veig llum als teus ulls que són foscos,
color de la nit,i són ells els que em diuen
el que els teus llavis no em saben dir.
No vull prometre, ni vull comprometre els teus somnis,
pro les coses no són tal com les imagines,
ja cops que tu sents una força t´estira, i t´envas.
El passat és ple, i el futur és buit
no hi ha res que passi si jo no ho escric
només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer al teu costat demà al matí.
Diuen que cada nou dia, és una nova vida
que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida
i les coses seran com van ser unes vides abans.
Perqué no seré jo qui manegui el destí,
que tu creus que a la fi,
vas trobar-te amb el teu marit.
I és que jo no entenc, perqué tanta gent
dels desitjos sen fan somnis, però no s´atrebeix
Potser cert que hi ha cops en que jo mateix,
no goso a fer el que faig, aquesta nit!
Però el passat és ple i el futur és buit
i les coses no passan, si no les escric.
Només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer el teu costat demà al matí
i néixer el teu costat, aquesta nit!
TINC FAM DE TU
vaig veurem la seva sang vaig menjarme el seu servell.
vaig truvarme una destral
a dins l´armani em vaig exitar desijava
veure sang i li vaig clavar al mig del cor
no va poder ni cridar per surpresa la vaig a gafa.
vaig veurem la seva sang vaig menjarme el seu servell.
tal com a missa fa el capella per tenirla a dins
me la vaig menjar amb els seus pulmons,
els canalons van tenir aquell gust genial
que ningú els hi sap dunar,
vaig fica els seu cor tallat amb dos.
pero l´unica cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em turnaven voig.
vaig veurem la seva sang vaig menjarma
els seus pulmons despres de l´apat emvaig fumar un cigaret
i tot segit vaig netegar les parets plees de sang .
i al bar del custat fent una virra
surtia a televisio el en jac el destripador .
vaig veuerem la seva sang vaig menjarma
el seu cervell tal com a missa fa el capella
per tenirla a dins me la vaig menjar.
PER QUÉ SER GRAN
Han passat els anys, diuen que sóc gran,
i no m´ha arribat pas per sorpresa.
Tu vaig dir i vaig molt de pressa
i potser em falta alguna peça,
però el meu cos demana i mai no para.
Tant de temps que ho he desitjat,
i ara que hi sóc no em fa falta saber res.
Tinc el pensament vivint intensament,
i tant se me´n fot el que dirà la gent,
tots els meus problemes només són cosa meva
a 180 l´aire crema…
Però en el fons ja és anar vivint,
ves que no només estic patint…
Sinó per què ser gran, si tinc tot el que jo puc desitjar,
no vull tenir panxa, ni estar al despatx,
vull ser lliure, i no estic pas somiant…!!!
Penso en festa i en merder, però que hi haig de fer,
es podria dir que així vaig néixer.
I és que em bull la sang, el cor se´m fa gran
quan veig algú que no està pas malament.
Tu dius que a casa s´hi està bé,
però és que sense adonar-te´n
des de que te´n vols anar fins que t´han fet fora,
ha passat molt més d´una hora.
Sinó per què ser gran, si tinc tot el que jo puc desitjar,
no vull tenir panxa, ni estar al despatx,
vull ser lliure, i no estic pas somiant…!!!
Sinó, de què vas, si tinc ot el que jo puc desitjar,
no vull tenir panxa, ni estar al despatx,
vull ser lliure, i no estic pas somiant…!!!
MIAMI BEACH
Què carai Miami, ni què Florida beach
què passa amb Califòrnia i tots els boys de la beach
si aquí tenim mil platges com les de Tamarit
d’Empúries fins a l’Ebre hi ha més sol que Tahití
què carai ens passa amb tot el que tenim
Bud-Weiser, Coca-Cola, Jack Daniels, Jim Bean
i diu que a Califòrnia ara fan un gran vi
si és molt millor el que compro jo al sindicat
a cinc duros l’ampolla, nanos!, que estic pelat
i després ens diuen que és que som agarrats!
Però sents un rock’n'roll i dius:
Carai aquesta gent!
potser sí que es mereixen
ser els reis del firmament:
Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed,
Metallica, Springsteen, The Doors i B.B. King
Podria estar dient noms tota la nit
Què carai els donen per ser així?
En Bogart, Marlon Brandon, Paul Newman, James Dean
la Rita, l’Anastàsia, la reina Marilyn.
D’acord que aquí de cine quasi bé no en tenim
però espera’t uns quants anys i Hollywood vindrà aquí
la nostra botifarra no podran resistir
D’acord que les xicotes amb biquini i patins
són molt més llançadetes que no pas les d’aquí
però una bona pubilla no té res que envejar
si és que la pots convèncer després de molt xerrar
algú va dir que és bo tot el que es fa desitjar
I no sé pas perquè en fico en tot aquest merder
si jo voldria viure a New Jersey enlloc d’El Vendrell.



